dijous, 11 de febrer del 2010

Els NENS... l'escencia de tot


Els nens ho són tot. Per ells estem aquí, per ells existeix Haribala i per ells serà el Centre d’Acollida.

Haribala Trust és una ONG que existeix des de fa uns 9 anys, però ja compta amb 380 nens apadrinats, de Koilakuntla i pobles del voltant. Fins que no es va crear aquesta organització, al poble no havien vist mai un “blanc”. Ara s’hi comencen a acostumar i quan vas pel poble tothom et saluda amb un “Hola” o un “Hello”, es queden encantats mirant-nos fixament, els nens que ens coneixen ens criden pels noms i ens saluden amb la mà fins que ens perden de vista i els treballadors d’aquí ens tracten molt obertament i amb molt de “carinyu” familiar.

En Miquel ja és la sisena vegada que esta aquí i jo la segona, quan l’edifici començava a alçar-se. Des de llavors l’edifici ha avançat i els nens han crescut moltíssim. Però el que mai canvia és aquest somriure preciós que ens regalen cada dia.

De moment el projecte educatiu amb els nens es limita tan sols a l’hora de repàs per les tardes, quan surten de l’escola. Els ajudem una mica amb els deures (si està escrit en Telugu res de res) i els ensenyem paraules en anglès i español (i alguna coseta en català, jeje). El moment que més els hi agrada és quan els acompanyem cap a casa amb els lots (la carretera no té prou llums i els vehicles van a tota llet). T’agafen de la mà, tots volen anar al teu costat i les nenes que deixem al final són súper petoneres!!!!

Els diumenges, en Miguel (un arquitecte que va passar aquí una bona temporada no fa gaire) i l’Enric, van organitzar unes jornades esportives els diumenges a la tarda que encara mantenim. Quin progrés!!! L’esport més popular a la India és el Cricket, per herència anglesa. Un esport súper aborrit que requereix molt poc esforç físic, per això els motivem a fer altres esports més moguts... aish.... com els hi costa.... però poc a poc van fent :)

Avui, la Montse i jo els hem sorprès apareixent a la zona de jocs vestides amb sari!!!! Jajaja. Quina cara que han posat!!!

Ha sigut obra de la meva estimada Nirmala, aish, com m’estimo aquesta dona... és un veritable sol!! Hem anat a casa seva, amb la seva filla gran embaraçada de 7 mesos (la Shanti) i la neta, que és filla de la petita Rita!! Sorprenent... vaig conèixer a la Rita fa tres anys i era una nena. Ara està casada i amb una filla, la Chandana... i només té 18 anyets...

Vestir-se amb un sari és tot un ritual. Sort que és ella la que ens ha vestit perquè requereix d’una bona tècnica. No ens ha faltat el mínim detall: braçalets, collaret, ens ha pentinat i posat flors als cabells, ens ha posat els bindis al front i ens hem fet un munt de fotografies!!! Quan hem arribat a la “old office”, tots s’han quedat al•lucinats i la càmara no ha parat. Els hi encanta fer-se fotos... jejeje.

Manlika lustá!!!!