MÉS MEXICO... en construcció

Comencen les vacances... A CANCÚN!!!

CANCÚN, can clica!!

Sí, sí, pot fer molta ràbia parlar-vos de vacances quan portem tant de temps voltant d’un lloc a l’altre... però són les nostres vacances d’agost al CARIBE!!!

Fa un parell de mesos en Luke i l’Ester ens van dir que venien a passar les seves vacances d’estiu a Mèxic i ens va faltar temps per reorganitzar el nostre calendari per poder passar el mes d’agost amb ells. Quina il•lusió!!!!!!

Un retrobament amb la gent de casa ens ha motivat moltíssim i, a més, canviar el fred “andino” pel calor tropical de la Rivera Maya, ole!!!!!!

Serà un mes mogudet i calurós, però serem cinc!!!!! En Luke, l’Ester, la Patri!!!! (que viu a Guadalajara i també ve a l’aventura mexicana) i els dos rodamons “felicianos” :)

Viva Mexico Lindo!!!

MACHU PICCHU, la ciutat perduda dels Inques

Pichu aqui, tant machus com femelles

Durant molts i molts anys, aquesta maravella de la humanitat va estar secretament amagada sota una densa vegetació i no va ser fins el 1911, que un americà va redescobrir la “ciutat perduda del Inques”, el Machu Picchu.

De fet no estava perduda del tot. La gent local en tenia coneixement, un home d’allí n’havia extret forces antiguitats que anava revenent i hi havia dues famílies que hi vivien al costat i utilitzaven les terraces dels inques pels seus propis cultius. Quan l’explorador americà va arribar a la zona va parlar amb una de les famílies i va ser el nen que, per unes poques monedes, li va mostrar el camí i les runes del Machu Picchu.

Com passa molt sovint, van haver de venir de fora per obrir els ulls als peruans i fer-los-hi adonar de la maravella que teníen sota la jungla. Però la falta de recursos econòmics i d’experiència en estudis d’aquest nivell, van fer que cedíssin molts drets als americans, que no van perdre l’oportunitat i, encara avui en dia, moltes de les antiguitats que es van agafar per estudiar, no han estat retornades, com s’havia acordat.

El Machu Picchu (“Muntanya Vella”) mai va ser conquerit ni tan sols trobat per les tropes colonitadores espanyoles en el segle XV (tot i que res es sap del cert). Quan la civilització Inca es va veure perseguida i desplaçada pels colonitzadors del Vell Món, va haver de fugir terres endins, però van saber com protegir un dels seus llocs més sagrats. La ubicació dalt de tot de les muntanyes, la jungla i la boira que hi ha gran part de l’any, l’han mantingut ben amagada, però la seva conservació és gràcies al fantàstic sistema de drenatge que van crear.

La ciutat es divideix clarament en dues parts: la zona de cultius, on hi ha les terraces que sembla que desafiïn la llei de la gravetat, i la zona urbana, amb els edificis religiosos, residències de les castes més altes i la zona residencial vulgar. Tot molt ordenat i organitzat.

Quins artistes!! Quina maravella de lloc!! Tot l’esforç que hem hagut de fer per arribar i els calers que costa, realment valen molt la pena.

Diuen que el Machu Pichu és un dels punts del planeta on conflueixen més energies... no en tenim ni idea d’aiò, però us podem ben assegurar que et deixa sense paraules...

Les pedres de granit blanquinós curosament pulides, l’orientació dels edificis segons els punts cardinals, l’alineament dels diferents elements de la ciutat amb les muntanyes i amb els aconteixements astronòmics...

Pura harmonia...