diumenge, 7 de febrer del 2010

El CAC de KOILAKUNTLA, una il·lusió que va prenent forma...


Després d’un dia de viatge des de Tailandia, ahir vam arribar al nou aeroport de Hyderabad, capital d’Andhra Pradesh. Molts records i sentiments ens han vingut a la memòria al veure el caos dels carrers, els rickshaus, les vaques blanques passives al mig del carrer, els moviment ladejats de cap i aquests somriures amplis que ens tenen el cor robat. Però el millor de tot ha estat el veure dues cares ben conegudes que ens esperaven impacients a la sortida de l’aeroport: en Push Parash i en Francis.

El trajecte fins el poble ha estat molt millor del que penssavem!! A més del nou aeroport que ens ha estalviat 22 km i el calvari d’entrar a Hyderabat, han quasi acabat (a la India mai res esta acabat del tot) l’autopista fins Koornul i només hi ha 1 hora i mitja de mala carretera fins Koilakuntla. Quin luxe!!!

Però el més emocionant ha estat quan hem obert la porta del que serà casa nostra les properes setmanes i la casa dels voluntaris d’Haribala ara i en el futur. “Què gran!!!” No és el mateix veure-ho sobre plano i en fotos, que estar-hi en directe. Tot i que vam arribar molt cansats i adormits, no ens vam poder resistir a fer una ullada a l’edifici i a tots els racons de casa.

“Buf, buf, buf, quin munt de feina”; com més miràvem, més defectes o coses mal fetes trobàvem... sobretot la instal•lació elèctrica... un munt d’interruptors, endolls a l’alçada dels ulls, unes plaques lletgíssimes que feien mal a la vista... finestres tortes, reixes per tot arreu, portes pintades de blau, el terra ple de taques... no acabaria mai la llista... Tantes emocions i idees rondant pel cap, que ens va costar molt poder dormir.
Avui ja ens hem posat les piles ben aviat i hem fet una llista (de moment portem dos fulls) de coses que s’han d’arreglar i una altre de coses que cal comprar. El fontaner ja ronda per aquí per aclarir temes i a la “sleeper class” ja els hi hem fet moure’s per netejar la seva oficina i posar-hi les taules. Quina paciència...

Com que hi ha tanta feina a fer, només col•locant la taula i els llits al seu lloc i escombrant una mica, ja sembla una altre cosa i estem més optimistes  Fins i tot ja tenim adoptat una gosseta, la Secallona, que no es separa del meu costat (més val perquè hi ha un altre que sempre l’ataca...).

Però avui sobretot ha estat un dia de retrobaments, sobretot amb la Nirmala, la nostra “mama india”. Abraçades, moltes noticies (casaments, bebés...) i alguna llagrimeta, sempre acompanyat del millor chai de la India.

Demà arribarà la Montse i l’Enric, que es passaran aquí tot l’any!! Ja serem quatre per convertir l’”sleeping class” en la “working class” i que l’orfanat funcioni el més aviat possible. Quina il•lusió :)

Espero poder-vos anar explicant com evoluciona el projecte i com va prenent forma l’edifici més “fashion” de la India.

Milers de petons

1 comentari:

Cristian ha dit...

Ke maja y "llena" mi casa en la india!(digo mia porque me dijisteis que seria tambien para mi ee)dice ñou que como entre alguien a mear mientras otro se ducha lo va a calar entero y tiene razon, no costaria nada poner una cortina eh!

Deseadnos suerte para nuestro ultimo y fatidico examen de toxicologia que lo tenemos mañana!!

Un besazo a los dos de ñou y mio!!