ILHABELA (2) Una aventura per la selva...

Clica la imatge per veure les fotos de les Cachoeiras

Per fi el sol!! Ens posem les xiruques i preparem uns entrepans. Avui anem a les Cachoeiras do lago (unes cascades al sud de l’illa).

Després d’unes dues hores, entre anar a buscar l’önibus (bus en brasileiro, anem fent cultura) i anar fins el principi del camí, comencem l’excursió de més d’una hora pel mig de la selva (amb caminet). Però uns amables pescadors s’ofereixen a portar-nos un trocet en cotxe. Som-hi doncs!! 20 minuts que ens estalviem!! Amb la calor que fa...

Puja, baixa, vigila amb el fang, ai! Que rellisco!! Ja hi som!

Suats i plens de fang arribem al "restaurant" que també s’encarrega de gestionar el parc natural. És una família al complet!

Recuperem forces i els bitxos de la selva també. Ens ataquen!! Que cabrons!! Uns petits insectes negres oloren sang fresca... la nostra!!

El que sembla l’encarregat del lloc ens acompanya a les cachoeiras i pel camí ens va oferint un caipirinya... ai ai ai...

Quina passada!! Ens tirem per un "tobogan" i ens fem uns massatge amb la súper-força d’una de les caigudes d’aigua, amb alguna glopada d’aigua i un parell de rascades amb les pedres... quina corrent!! Sort que aquest home ens ha acompanyat, sinó jo no m’hi fico...

Oooohhh... ara un altre caipirinya (dos pel personatge tapioca que acaba ben tort), cerveseta, brindis i un recital amb guitarra de cançons brasileires.

Tot i que estem molt a gust, toca marxar que es fa fosc.

Però nit ens atrapa... dos intrèpids inconscients en mig de la selva, de nit, amb un frontal i plovent... la cosa no podia acabar d’una altra manera... què voleu? Som en Miquel i la Eve!! La velocitat a la que anem és sorprenent, ja no importa el fang, les relliscades ni les cuques de llum que ens persegueixen i volen copular amb les meves orelles... hem d’arribar abans que caigui el gran aigüat que enuncien els llamps i trons.

Per fi!!! Retornem a la civilització i... no hi ha bus fins d’aquí a dues hores i mitja!! O bé 4km més de camí on hi ha un lloc amb més freqüència de busos. Ja no ens bé d’aquí, seguim!

La pluja no para i les cames comencen a fer figa... parem un camionet mig destartalat que ens apropa un bon troç, això sí, pujats al remolc...

jejeje, imagineu en quin estat vam arribar: plens de fang, molls (tranquils papes que portavem els impermeables), cansats i plens de picades.

Aquí acaba la nostra primera aventura.
Però n’hi haurà més...