RIO DE JANEIRO

clica la imatge i veuras més fotos

L’1 gener de 1502, uns exploradors portuguesos dirigits per Américo Vespucio, van arribar al que van creure la “boca d’un riu” i així la van anomenar: Rio de Janeiro (Riu de Gener). En realitat era una gran bahía de 380 km2 coneguda pels indígenes com Guanabara (“Braç de Mar”).

D’aquella primera imatge poca cosa en queda, ara és una ciutat immensa, construida entre monticles de granit que sobresurten entre grans edificis i, alguns d’ells, plens de favelas.

Quin canvi!!! Quin contrast amb el que hem vist fins ara!! Més de 10 milions de persones per una ciutat pensada per una tercera part de la gent que hi viu... i el 70% és pobre...

La primera nit l’hem passat a Urca, un barri residencial força tranquil. Vam estar buscant una casa on es va allotjar en Miquel l’altre vegada que va venir, però... ja no existeix!! Cansats i desorientats decidim passar la nit al primer lloc on trobem. Demà serà un altre dia...
El trasllat és a Copacavana, us sona? Una de les platges més conegudes del món. El Hostel és un caos, ple de guiris (bé, nosaltres també ho som...) amb ganes de molta festa i l’habitació no és cap maravella, no tenim ni finestra!!
Rio de Janeiro és una ciutat enooooorme, la millor opció és anar a la platja i passejar una mica o bé resguardar-te del gran xàfec tropical que caurà en...3...2...1... pluja!!!! Així que acabem el dia jugant al domino amb uns cariocas molt simpàtics en un bar.

El dia següent el dediquem a una sessió més cultural (pá que no se diga...) i visitem el centre, el Museu d’Art Modern per veure una exposició molt bona d’en Vik Muniz i fem un passeig amb tranvía que puja al barri de Santa Teresa, ple de mansions del s. XVIII mig ruinoses.

Una de les visites obligades a Rio és el Cristo Redentor al cim del Corcovado. Allò és una de les 7 maravelles del món??? Us assegurem que les vistes (si hi ha bona visibilitat) són impresionants, però l’escultura per si sola... de totes maneres la visita va valdre molt la pena. Vam conèixer en Fernando i la Carmen, un matrimoni peruà maquíssim!!!

Me gusta el fútbol,
Los domingos por la tarde a la mañá, eh!
Con su aficiones
Me gusta el fútbol
Con los gritos y los goles
se desatan las pasiones
Me gusta el fútbooool

Doncs com diu la cançó... cap al Maracaná!!! El camp de futbol més gran del món!!! Amb els nostres amics peruans, anem al dervi Vasco da Gama-Fluminense.
Quina afició més passional!! No van parar de cantar, tocar tambors i insultar en tot el partit. Tot va estar mooolt tranquil, malgrat que erem més de 40.000 persones al camp (hi caben més del doble!!) i eren dos equips rivals.

La veritat és que el perill es respira per Rio. La gran pobresa que existeix, la corrupció, la marginació i les desigualtats fan que et sentis insegur i no s’estan per històries, la violència i la intimidació amb armes són les seves eines. Només cal veure que a cada cantonada de la ciutat hi ha mínim un policia amb ermilla anti-bales i armat fins les dents... per alguna cosa serà...