.jpg)
Et presentem al Rei de la SambaVols conèixer més sobre Recife? CLICA!!
La capital de l’estat de Pernambuco és la més antiga de Brasil, amb quasi 3 milions de persones i atravessada per grans rius (Capibaribe, Beberibe i Jordão) i alguns diuen que és la Venècia brasilera. Bé, potser un pèl exagerat. Va ser ocupada per holandesos que van portar molts progressos a la ciutat, però finalment va passar a l’imperi portugués.
Recife no és un destí turístic gaire popular i malgrat sigui una ciutat moderna, hi ha coses que sobten quan ho compares amb la dinàmica europea. M’explico.
La gent es desplaça amb cotxe a tot arreu!!!Sigui quina sigui la distància, agafen el cotxe sempre de vidres negres (mai saps qui hi ha a dins) i amb l’aire acondicionat a tota llet!!!! La veritat, és que la calor, les voreres estretes, plenes de forats i d’arbres que t’impedeixen passar, fan que anar a peu sigui força complicat.
Els grans edificis de 25-30 plantes (sí, sí) són completament exteriors, no es toquen entre ells, rodejats de plantetes, amb pàrquing, pisos de mides considerables i tots amb aires acondicionats, un vigilant i una tanca que ho engàbia tot. Per una banda és envejable l’espai del que disposen, però per una altra et dóna una visió de la inseguretat que hi ha a les grans ciutats. Ocells dins de gàbies d’or...
Els contrastos són inceïbles. Pots trobar un gran edifici i al costat una favela del més pobre.
Una cosa sí que comprateixen rics i pobres: l’amor per la música. Aquesta gent neix amb el ritme al cos, la samba als peus i un instrument sota el braç. En Guillherme, alias Rei de la Samba, el nostre amfitrió, guia i amic inseparable, n’és un bon exemple.
Només arribar a Recife (aquest cop només van ser unes 11 horetes amb bus) vam començar a respirar aromes de carnaval i a olorar-nos que seria una estança de tots colors. Dinar de retrobament, ens instal·lem a casa en Guillherme (tot en obres!!!), passeig amb una barqueta pels rius, concert de Samba de Luxo (el grup d’en Guigui) i una gran festa de disfresses a la nit. Al abordaje!!!!
Recife no és un destí turístic gaire popular i malgrat sigui una ciutat moderna, hi ha coses que sobten quan ho compares amb la dinàmica europea. M’explico.
La gent es desplaça amb cotxe a tot arreu!!!Sigui quina sigui la distància, agafen el cotxe sempre de vidres negres (mai saps qui hi ha a dins) i amb l’aire acondicionat a tota llet!!!! La veritat, és que la calor, les voreres estretes, plenes de forats i d’arbres que t’impedeixen passar, fan que anar a peu sigui força complicat.
Els grans edificis de 25-30 plantes (sí, sí) són completament exteriors, no es toquen entre ells, rodejats de plantetes, amb pàrquing, pisos de mides considerables i tots amb aires acondicionats, un vigilant i una tanca que ho engàbia tot. Per una banda és envejable l’espai del que disposen, però per una altra et dóna una visió de la inseguretat que hi ha a les grans ciutats. Ocells dins de gàbies d’or...
Els contrastos són inceïbles. Pots trobar un gran edifici i al costat una favela del més pobre.
Una cosa sí que comprateixen rics i pobres: l’amor per la música. Aquesta gent neix amb el ritme al cos, la samba als peus i un instrument sota el braç. En Guillherme, alias Rei de la Samba, el nostre amfitrió, guia i amic inseparable, n’és un bon exemple.
Només arribar a Recife (aquest cop només van ser unes 11 horetes amb bus) vam començar a respirar aromes de carnaval i a olorar-nos que seria una estança de tots colors. Dinar de retrobament, ens instal·lem a casa en Guillherme (tot en obres!!!), passeig amb una barqueta pels rius, concert de Samba de Luxo (el grup d’en Guigui) i una gran festa de disfresses a la nit. Al abordaje!!!!
1 comentari:
Us anem seguint per aquets móns!!!!
Un petó molt gran.
Publica un comentari a l'entrada