ESQUEL I TREVELYN

Clica al tren que se'n va!! "Chuuu-chuuuu"

Després d’una parada tècnica al poble de Perito Moreno, el poble més avorrit que hem vist mai i a sobre car, i del frustrat intent de visitar La Cueva de las Manos (un altre abús econòmic...60€ per passar-te 8 hores en un cotxe i només poder estar 1,5h al parc... que carai!! A Atapuerca en tenim de més maques i més antigues de pintures rupestres...). Res, que no es pot encertar sempre... Marxem d’aquííííííí!!!

Sort de la cambrera de l’únic lloc que valia la pena, el bar Iturrioz, i de la seva filla. Ens han fet l’estada més amena.

Fugim d’aquí per la mítica “Ruta 40”, paral·lela a la serralada del Andes i en mig del no res... la major part de la carretera no està asfaltada i recòrre-la requereix de molta paciència. Així que... piano piano.

Arribem a Esquel a les 3 de la matinada. El nostre plan és dormir a l’estació fins que es faci de dia i buscar allotjament. Però no ens hi deixen quedar... i allí estem plantats com estaquirots davant la porta de l’estació sense saber si hem d’anar cap a la dreta o a l’esquerra... però un cotxe s’apropa a 2 km/h i finalment s’atura davant nostre. “¿Quieren algo chicos?”. Estem de sort!!! Aquell amable home ens porta fins al “Hogar del Mochilero”, d’on surt el propietari més adormit que despert i anem a fer nones :)

El poble d’Esquel és tranquil i molt acollidor, on s’hi poden fer moltes excursions interessants, però en temporada alta... ara poqueta cosa. Tot i així no vam parar de more’ns, de conèixer gent i d’actualitzar el bloc que ara teniu a la vista.

Prop d’Esquel es troba el poblet històric de Trevelyn, on encara avui es conserven les tradicions i l’ambient de la comunitat galesa pionera en aquestes terres.. Després d’una petita discusió matrimonial va ser genial poder reconciliar-nos prenent un carregadíssim “tè gal·lès”. Aquest berenar que s’acostuma a prendre cap a les cinc de la tarda consta d’innumerables plats de pastissets i coques, acompanyats d’una tetera enorme, la feina que hi ha per acabar-se-la... quin plaer!!

La segona eventura té forma de vell “expreso del oeste”, és a dir, de viatge amb un tren a vapor que porta el nom de “La TROCHITA”. És una excursioneta de 3 hores fins a un poblat Mapuche (tribu originària de la Patagònia) on es pot gaudir d’unes vistes excel.lents, del caliu dels bancs de fusta, el xiulet insistent de la locomotora i tot a bon ritme!! 40 o 50 km/h. El poblat en qüestió consta tantsols de 4 barraques sense interés, però és un bon moment per passejar-se pels raconets encantadors del tren i vistar el petit museu de la cultura “Mapuche”... que sempre va bé aprendre 4 cosetes... no?

El plat fort d’Ezquel és, sens dubte, la visita al Parque Nacional de los Alerces, on es poden observar uns fabulosos exemplars d’Alerce o lahuán (Fitzroya cupressoides) d’uns 4.000 anys d’antiguitat, 75 metres d’alçada i 3,5 de diametre... uns senyors arbres!!! Però todo nuestro gozo en un pozo perquè era impossible arribar on es troben els exemplars més interessants!!! La temporada de turisme ha passat i amb ella els viatges amb vaixell que t’hi acosten... Una pena! A veure si a Chile tenim més sort!

Tot i així val la pena una visita al parc, encara que sigui fent dit (s’ha d’estalviar) i agafant unes delicioses pomes silvestres i “hongos de pino” (mollerics pels amics!!)

Nota científica: El alerce o lahuán (“avi” en idioma mapuche) és un dels arbres més longeus del món, per aquest motiu va ser utilitzat per calibrar l’escala de datació per radiocarboni ( metòde de datació d’elements orgànics morts de menys de 60.000 anys a través de radioisòtops de carboni-14 ). Al comparar las concentracions teòricas de C14 amb les mostres de fustes d’edats ja conegudes pel comptatge d’anelles, es va descobrir que existien diferències amb els resultats esperats. aquestes diferències es deuen a que la concentració de carboni radiactiu a l’atmòsfera també ha variat al llarg del temps.