dilluns, 27 d’abril de 2009

El Calafate i "El Perito Moreno"

més gel aquí

El Calafate deu el seu nom a un arbust espinós de fruits blau fosc típic del Sud de la Patagonia (si en menges diuen que sempre tornes) i és la porta d’accés al Parc Nacional dels Glaciars on hi ha el conegut glaciar Perito Moreno.

A la una de la matinada vam posar els peus en aquest tranquil poblet, sort que teníem lloc on dormir...

El ritme de viatge que portem és realment mooooolt relaxat. Així que mentre tothom s’estressa en aixecar-sa a hores tempestuoses i exprimir el dia, nosaltres ens ho prenem amb calma. Ens adaptem al nou lloc, coneixem el poble i passem la tarda a la vora de la Laguna Nimes, observant les aus i pintant. Hi ha flamencs!!! Quina felicitat...

L’endemà a veure el “Peret Morenet”.

Fa milers d’anys, gran part del Parc Nacional va estar cobert per glaciars. Avançaven i erosionaven el terreny donant forma al paissatge, però un canvi climàtic va incrementar les temperatures i va reduir els glaciars a l’estat actual.
Però és igualment impressionant!!!

El Perito Moreno no és el més gran. El seu front té 5km de longitud i 60 metres d’alçada que no és poca cosa, però és l’únic glaciar que està en moviment, d’aquí la seva popularitat. Avança uns 2 metres a l’any, fins que el gel bloqueja el pas de les aigües del Brazo Rico al Lago Argentino dividint el llac en dos. Això fa que el nivell de les aigües del Brazo Rico augmenti en 30 metres, exgercint una gran pressió sobre el gel. Al final es trenca tot i les aigües tenen pas lliure. Però el Perito segueix avançant, tornarà a tancar el pas, pujarà el nivell, etc. És un cicle i un espectacle increïble.


L’última ruptura es va donar el juliol del 2008 i trigarà uns 4 anys en tornar-se a produir, però constantment es desprenen grans blocs de gel i sents com tot cruix.

veure animació

Ja sabeu que som catalanets, així que no vam triar cap excursió organitzada ni guia ni res de res. Vam anar-hi amb el bus de linia regular (80 pesos, tampoc barato) amb una dona super reivindicativa, jeje. Als conductors d’aquests busos els tenen acossats: no els deixen aturar per veure el paissatge, ni parar més de cinc minuts en la zona d’aparcament, els hi han asfaltat el camí i ara els seus busos rellisquen... però la nostra “motorista” feia la “pua” tant com podia, jeje, i anava a favor del turista. Ole!!

Hagués estat fantàstic anar en vaixell fins al Glaciar Upsala, el més gran de tots, i navegar entre icebergs, però ens costava el mateix que gastem en cinc dies els dos... Com es passen!!!

Un planeta i les seves maravelles ens espera i cal ser formigueta.

2 comentaris:

soda ha dit...

Quines fotos, cada part del viatge té el seu encant. Quins contrastos i quines meravelles hi ha pel món. Gràcies per compartir-les amb nosaltres!!!

Muakssssssssssss.

Blanca Figuerola ha dit...

ieiii no fa res hi vaig estar, kins records!!disfruteu a tope!!!un petonet
blanca