dimecres, 10 de juny de 2009

PUCÓN I EL VOLCÀ VILLARRICA

Si vols fer cim amb noaltres, Clica!!
Xile ens dóna la benvinguda amb pluja, força fresca i uns preus més elevats.

La primera parada és el poble de Pucón, petit, turístic i rodejat de volcans i aigües termals.

Quin merder amb els preus!! Anar al súper a comprar es converteix en un mal-de-cap... tot val milers de pesos!! Hem de canviar el xip i adaptar-nos, però fa mal veure aquests números...

El més típic de fer és pujar al cim dels volcans i banyar-te en aigües termals. Doncs això farem!

El volcà Villarrica és el més actiu de Xile, 5 hores per pujar un desnivell de 1400 metres, dels 1400 als 2847m, que no és poca cosa!!! Ben aviat, amb un fred que pela i a les faldes d’un gran repte... Som-hi!!

La primera pujadeta ja ens deixa sense alè i poques són les esperances que fem cim els dos juntets. Ai, ai, ai.... poc a poc, pas a pas, fent zig-zag, anem pujant i parant de tant en tant, bebent aigua i fent un mós. A mig camí comença la neu i ens equipem amb els grampons (les punxes que van a la sola de la sabata), el piolet (per clavar a la neu si caus) i el casc. Quina fila que fem! Ja ja. Xino-xano seguim caminant i parant. Gel, neu, una forta pendent i el cansament que ja es fa notar, fan que el temps passi més lent. Arribarem?

Després de 5 hores... FEM CIM!!!!!!!! Quina felicitat!!!!! No imaginava que arribaríem!!!! Jo em donava per satisfeta si arribava a la zona de neu, però era qüestió d’orgull.

Quin lloc!! Quines vistes!!! Ha valgut la pena l’esforç de pujar, però ara toca baixar... a saco!!!! Fent gambades i en línia recta anem descendint del volcà. No sense patir algunes caigudes (sort del piolet) i de veure la Eve com baixa del bracet del guia per no anar muntanya avall (els meus grampons s’omplien de neu!!!).

Després d’unes dues hores, amb les cames fent figa i molt cansats, veiem la furgoneta i el final de l’excursió. Buff...

Quina manera millor per acabar el dia i recuperar-se, que uns banys termals sota un cel estrellat i brindant amb un vinet en bona companyia, la Jaqueline, la noia canadenca amb qui vam compartir hostal, aventures i bons moments.

PD: els següents dos dies els vam destinar a veure capítols de Lost i a no moure’ns del sofà (no podíem del mal que ens feia tot...)
----> vista 360º des del cràter del Villarrica CLICA

1 comentari:

soda ha dit...

Ole, ole. Muy bien, "querer es poder". Sólo lo podéis hacer vosotros!!!!!

Un besazo. Estaremos en contacto, pues ya tenemos ADSL en casa y el Skype instalado. ¿cual es vuestro nombre de usuario? ¿o la dirección de correo que utilizáis? El nuestro sonia.dani.didac

Muchos besos