El primer governador de Chile, Pedro de Valdivia, va fundar aquesta ciutat amb el nom de Santa Maria la Blanca de Valdivia, sobre un anterior poblat indígena anomenat Ainil. Va ser molt important en tots els aspectes, però els mapuches no van donar-se per vençuts i van aconseguir fer fora als espanyols i la van destruir. Durant tota la història ha estat repoblada, reconquistada, fortificada i destruida un parell de vegades (batalles, terretrèmols, tsunamis...).
Ha tingut una història mogudeta degut a l’interès de la seva posició geogràfica, la defensa natural que li proporciona la bahia i les terres fèrtils que conté.
Actualment el paissatge que la rodeja és fantàstic i els forts que encara es mantenen drets donen testimoni de la seva vida, però el que més ens ha sorprès d’aquesta ciutat són els habitants que té a primera línia de mar: Llops marins!!!!
Tot i que les aigües són dolces i la ciutat està una mica mar endins, la facilitat de trobar menjar els ha convertit en població estable i en atractiu turístic de Valdivia. Uns animals de 400Kg, amb unes dents que fan por i cridant per imposar la seva jerarquia a la colònia... a dos metres de nosaltres!!!!
Degut als passejos que feien aquests animalons per estirar les aletes, els robatoris de peix al mercat i a la grandiositat del seu cos i boca, han instal·lat unes valles, però no a tot arreu. Be carefully my friend!!
I una cosa ben important: hem menjat bon peix!!!!! Per fi hem pogut variar la nostra dieta i a preu molt assequible.Quines ganes teníem de peix i marisc.... mmmmh
Llops marins, costa, peix, marisc, cervesa artesana, forts espanyols... i com sempre, bona companyia: en Javier i en Jacobo, dos bombers de la Rioja “mu majos”. Petons guapos!!
Ha tingut una història mogudeta degut a l’interès de la seva posició geogràfica, la defensa natural que li proporciona la bahia i les terres fèrtils que conté.
Actualment el paissatge que la rodeja és fantàstic i els forts que encara es mantenen drets donen testimoni de la seva vida, però el que més ens ha sorprès d’aquesta ciutat són els habitants que té a primera línia de mar: Llops marins!!!!
Tot i que les aigües són dolces i la ciutat està una mica mar endins, la facilitat de trobar menjar els ha convertit en població estable i en atractiu turístic de Valdivia. Uns animals de 400Kg, amb unes dents que fan por i cridant per imposar la seva jerarquia a la colònia... a dos metres de nosaltres!!!!
Degut als passejos que feien aquests animalons per estirar les aletes, els robatoris de peix al mercat i a la grandiositat del seu cos i boca, han instal·lat unes valles, però no a tot arreu. Be carefully my friend!!
I una cosa ben important: hem menjat bon peix!!!!! Per fi hem pogut variar la nostra dieta i a preu molt assequible.Quines ganes teníem de peix i marisc.... mmmmh
Llops marins, costa, peix, marisc, cervesa artesana, forts espanyols... i com sempre, bona companyia: en Javier i en Jacobo, dos bombers de la Rioja “mu majos”. Petons guapos!!
5 comentaris:
Ei! Soc la Miriam, una de les noies de sabadell que vam coincidir a ushuaia! M'alegra veure que encara seguiu el vostre viatge tant il·lusionats!!! I m'agrada reconiexer llocs on nosaltres tb hi varem estar: bariloche, els llacs, el bosc tallat ( quan nosatres hi vam anar esta tot nevat! quina diferencia!!) Una abraçada molt forta i salutacions desde tarragona!
Míriam
hola parella!!!!!!!!!!!!!
Que alegria saber otra vez de vosotros.
Muuuuuuuchos besos
Que tal parelleta! Soc en Victor. Els Brullets acabem de tornar de unes ben merescudes vacances. Aquest any alguns hem canviat illes llunyanes per les petites marevelles de prop de casa, altres han recorregut milers de km en cotxe, altres han optat pel peregrinatge, o per un simple descans. M'alegro de veure que esteu disfrutant tant de la que possiblement sigui la mes gran de les experiencies que es poden viure! Una abraçada!
Com va la panxeta Evelyn?
La mami està amoïnada, a veure si torneu aviat!!
Petonets i molt de carinyu
Nuri
hola Evelyn besos mamá
Publica un comentari a l'entrada