Després d’un bon viatget nocturn amb bus, arribem a la Capital de Xile, Santiago, on ens espera l’Anna i la seva família, l’Alejandro i el petit Tomàs.
Des del taxi ja veiem que es tracta d’una ciutat immensa, però amb edificis interessants, gent moderna i metro!!
La casa de l’Anna està a un barri residencial dels afores, en una caseta dins del que ells anomenen “condominio”. No ens extranya gens la decisió de l’Anna de viure aquí :) Una preciosa casa amb jardí, rodejada de tranquil·litat, segura, amb dona de fer feines i jardiner. Quins luxes, eh? La gent amb titulació està molt ben reconeguda perquè hi ha molta feina a fer i poca gent qualificada per dur-la a terme. En canvi, la gent de feines més humils, tenen sous unes vuit vegades inferior.
Tot i que Santiago no és una de les ciutats més contaminants del món, us asseguro que les muntanyes de 6000 metres que la rodegen són impossibles de distingir. El dia pot ser tan assolellat com vulguis, però de cel blau... res de res. No hi ha ni una fina brisa que renovi l’aire de tant en tant. És per això que hi ha restriccions en la circulació de vehicles (els vells) segons la matrícula. Un dia uns, un altre dia els altres, sinó multa al canto!! El dia que cauen quatre gotes és el millor moment per pujar als cerros per veure una bona panoràmica de la ciutat, qualsevol altre dia pots contemplar el “fantàstic “ núvol marronós de contaminació, quin horror!!
Passejar pel barri Bellavista, de boniques cases de colors, visitar la casa de Pablo Neruda, La Chascona, anar a la Plaza de Armas, el Palacio de la Moneda, els carrers comercials... fins hi tot hem anat a un gran centre comercial a fer un intent de comprar unes botes a en Miquel perquè les seves se li estan desintegrant. No ens podem queixar d’estrés, jeje.
A més, hem tingut cotxe el cap de setmana!!! L’Alejandro ens va deixar el seu per poder anar a dos poblets de la costa: Valparaíso, amb un preciós centre històric de boniques cases colonials de colors vius, i Viña del Mar, on vam provar sort en un casino... i vam perdre 9 lucas (uns 11 euros!!). Una vegada i mai més... això no és per nosaltres...
El diumenge el vam invertir en una idea una mica descabellada. El "Senyor Arquitecte Miquel" va trobar una casa de diseny, ecològica i de molt baix pressupost, en una revista. L’objectiu del dia va ser trobar-la. Només sabíem com era la casa, el barri on estava i que hi havia arbres al voltant. Sí sí, podeu riure el que volgueu, però... la vam trobar!!!! Va resultar que la casa estava en una zona residencial ecologista amb un guarda que ens va donar el telèfon del propietari de la casa i obtenir permís per entrar. La mala notícia és que no hi havia ningú, la bona és que ens va deixar entrar igualment i ens va explicar com arribar-hi a través de la casa del veí. A més, li va dir a en Miquel que el truqués per donar-li la seva opinió del projecte... increïble, però cert.
Som un parell d’afortunats sense fortuna en els casinos, sinó rics en oportunitats i en bones companyies. La veritable sort és la de trobar-nos amb gent com l’Anna i la seva família, que ens ha acollit a casa seva i ens ha fet sentir tan còmodes. No saps mai com pots agrair tanta amabilitat. Anna, te’n debem una!!
Des del taxi ja veiem que es tracta d’una ciutat immensa, però amb edificis interessants, gent moderna i metro!!
La casa de l’Anna està a un barri residencial dels afores, en una caseta dins del que ells anomenen “condominio”. No ens extranya gens la decisió de l’Anna de viure aquí :) Una preciosa casa amb jardí, rodejada de tranquil·litat, segura, amb dona de fer feines i jardiner. Quins luxes, eh? La gent amb titulació està molt ben reconeguda perquè hi ha molta feina a fer i poca gent qualificada per dur-la a terme. En canvi, la gent de feines més humils, tenen sous unes vuit vegades inferior.
Tot i que Santiago no és una de les ciutats més contaminants del món, us asseguro que les muntanyes de 6000 metres que la rodegen són impossibles de distingir. El dia pot ser tan assolellat com vulguis, però de cel blau... res de res. No hi ha ni una fina brisa que renovi l’aire de tant en tant. És per això que hi ha restriccions en la circulació de vehicles (els vells) segons la matrícula. Un dia uns, un altre dia els altres, sinó multa al canto!! El dia que cauen quatre gotes és el millor moment per pujar als cerros per veure una bona panoràmica de la ciutat, qualsevol altre dia pots contemplar el “fantàstic “ núvol marronós de contaminació, quin horror!!
Passejar pel barri Bellavista, de boniques cases de colors, visitar la casa de Pablo Neruda, La Chascona, anar a la Plaza de Armas, el Palacio de la Moneda, els carrers comercials... fins hi tot hem anat a un gran centre comercial a fer un intent de comprar unes botes a en Miquel perquè les seves se li estan desintegrant. No ens podem queixar d’estrés, jeje.
A més, hem tingut cotxe el cap de setmana!!! L’Alejandro ens va deixar el seu per poder anar a dos poblets de la costa: Valparaíso, amb un preciós centre històric de boniques cases colonials de colors vius, i Viña del Mar, on vam provar sort en un casino... i vam perdre 9 lucas (uns 11 euros!!). Una vegada i mai més... això no és per nosaltres...
El diumenge el vam invertir en una idea una mica descabellada. El "Senyor Arquitecte Miquel" va trobar una casa de diseny, ecològica i de molt baix pressupost, en una revista. L’objectiu del dia va ser trobar-la. Només sabíem com era la casa, el barri on estava i que hi havia arbres al voltant. Sí sí, podeu riure el que volgueu, però... la vam trobar!!!! Va resultar que la casa estava en una zona residencial ecologista amb un guarda que ens va donar el telèfon del propietari de la casa i obtenir permís per entrar. La mala notícia és que no hi havia ningú, la bona és que ens va deixar entrar igualment i ens va explicar com arribar-hi a través de la casa del veí. A més, li va dir a en Miquel que el truqués per donar-li la seva opinió del projecte... increïble, però cert.
Som un parell d’afortunats sense fortuna en els casinos, sinó rics en oportunitats i en bones companyies. La veritable sort és la de trobar-nos amb gent com l’Anna i la seva família, que ens ha acollit a casa seva i ens ha fet sentir tan còmodes. No saps mai com pots agrair tanta amabilitat. Anna, te’n debem una!!
1 comentari:
Hola guapets
Veig que encara no us canseu de voltar pel món. Us veiem molt bé, encara que mooooooolt prims. Cuideu-vos moltíssim.
Petons
Publica un comentari a l'entrada