El viatge continua i ara som més!! Hem fet molt bones migues amb en Jorge i en Diego, els dos andalusos, i continuarem viatjant juntets, que guay!!!!
Tot i que no tenim molt clar com, sabem que el proper destí són els Lençois Maranhenses.
A les 6:30 del matí ens passa a recollir un 4x4 que ens duu fins a Camocín, un petit poble pescador. Quin trajecte!! Com si fossim refugiats, col·locats uns a sobre dels altres al darrera de la pick-up, anem a tota velocitat per la platja, atravessant rius i bassalts. Quins bots!! Aixequeu les bosses que anem a l’aigua!!
Per fi arribem a Camocín, el poblet on fem parada abans d’agafar un altre ônibus fins Parnaíba, on farem nit.
Visitem la plaça principal, el mercat, dinem a l’estil brasiler i fem una visita a una illa que hi ha just al davant. Quina sorpresa!! És preciosa, un petit desert de dunes blanques amb un llac, manguis (manglars) i algun animaló, sobretot els “machos ibéricos”, en Diego enfangat fins als genolls, en Jorge ensorrat com una croqueta i el senyor Miquel perdent una xancla per les dunes... quina paciència...
Camocín, Parnaíba, Tutoia, Paulino Neves i finalment Barreirines, punt de partida per visitar els Lençois Maranhenses.
Com ha costat arribar-hi!!! Però el paissatge, l’entorn i veure el motorista (conductor) com mesura la profunditat dels bassalts possant-s’hi de peus a dins, no té preu...
Tot i que no tenim molt clar com, sabem que el proper destí són els Lençois Maranhenses.
A les 6:30 del matí ens passa a recollir un 4x4 que ens duu fins a Camocín, un petit poble pescador. Quin trajecte!! Com si fossim refugiats, col·locats uns a sobre dels altres al darrera de la pick-up, anem a tota velocitat per la platja, atravessant rius i bassalts. Quins bots!! Aixequeu les bosses que anem a l’aigua!!
Per fi arribem a Camocín, el poblet on fem parada abans d’agafar un altre ônibus fins Parnaíba, on farem nit.
Visitem la plaça principal, el mercat, dinem a l’estil brasiler i fem una visita a una illa que hi ha just al davant. Quina sorpresa!! És preciosa, un petit desert de dunes blanques amb un llac, manguis (manglars) i algun animaló, sobretot els “machos ibéricos”, en Diego enfangat fins als genolls, en Jorge ensorrat com una croqueta i el senyor Miquel perdent una xancla per les dunes... quina paciència...
Camocín, Parnaíba, Tutoia, Paulino Neves i finalment Barreirines, punt de partida per visitar els Lençois Maranhenses.
Com ha costat arribar-hi!!! Però el paissatge, l’entorn i veure el motorista (conductor) com mesura la profunditat dels bassalts possant-s’hi de peus a dins, no té preu...
2 comentaris:
Hola macus!!!!
Us torno a llegir després d'una setmaneta de vacances i desconexió de l'ordinador.
Veig que seguiu molt bé.
Petonets.
Aonde estão vocês agora, hermanitos? Espero que desfrutando um outro pedaço de paraíso Brasileiro, e com muita saúde! Um forte abraço de Walter, Tati e Lara.
email: waltercarneiro@gmail.com
msn: walterbode@hotmail.com
Publica un comentari a l'entrada