ILHA MARAJÓ, illa dels búfals

si tens curiositat... clica!!!

Belem, ni han sonat campanes ni ha calgut dormir en un portal, sinó que hem anat a un hotel!!!!

Hem arribat tan escarmentats de la ronyositat del hostel de Sao Luis, que se’ns ha refinat el gust i volem dormir sobre llençols blancs, nets, que facin bona olor, que no s’enganxin, poder posar la cara sobre el coixí sense mania... per decisió unànime ens quedem en un hotel i fem sessió de reflexió per analitzar la continuïtat del viatge.

La nostra idea era anar cap a Manaos i fer una estada a la selva Amazònica, però veient els preus dels vols i fent comptes... canvi de plans!! Proper destí: Ilha Marajó.

Aquesta illa, de la mida de Suïssa i amb una població de búfals superior a la d’habitants, es troba a la desenvocadura del riu Amazones. Totes les seves platges són d’aigua dolça!! Sembla que tinguis el mar al davant, però es deu a la immensitat de l’amplada del riu.

Gran part de la illa no és accessible i menys encara en època de pluges com ara. Però hem tingut força sort amb el temps i amb les possades...

La primera nit va ser... un espectacle. La noia que ens va rebre ens va oferir un preu pels quatre més que acceptable, dues casetes de fusta davant del “mar” per 90 reias!!! (30€ els quatre).
Però a les tantes de la nit el iaio propietari va incrementar la cosa a 140 reias!!!
On anem ara a buscar algo barato?
Eren 90 si dormíem tots en una habitació, tres en llit i un en una hamaca.
No hi cabíem!!! L’hamaca estava mig sobre un llit o bé tocaves de cul a terra... ni de conya dormim així!!
Solució: corredisses nocturnes per evitar el guarda i matinar més que el sol per simular que havíem dormit junts... no va colar... tan d’esforç i tant de teatre... però al final va baixar del burro (o del búfal) i va respectar el que havia dit la noia. Bufff...

Els búfals que hi ha a l’illa van ser introduits fa molt de temps i es van adaptar tan bé que són més nombrosos que els habitants. Vam menjar carn de búfal, formatge, llet i vam muntar a búfal!!! Quins animalots més grans!! Quines banyes!!! Una cosa així s’havia de provar, jeje. Va ser part de l’excursió que vam fer per una fazenda, a més d’anar amb canoa, caminar per un pont de bambú pel mangui, anar a una platja deserta... un complet.

No hi ha res com trobar llocs fantàstics sense proposar-t’ho. Un bon lloc per passar els últims dies amb els nostres amics Jorge i Diego. Com els trobarem a faltar...