FERNANDO DE NORONHA, un paradís en mig de l'Atlàntic

Més maravelles aquí

Després de més de dues setmanes de sedentarisme, tornem a carregar les motxilles a l’esquena i posar rumb a Fernando de Noronha: maravella natural, paissatges de revista, aigües plenes de vida marina, platges desertes i respecte pel medi ambient.

Quin desastre, si no és un és l’altre... en Miquel ha perdut la gorra!! Després de rumiar i un parell de trucades deduïm que s’ha quedat a l’aeroport o a l’avió. La recuperarem? Agafem un buggy-taxi cap a l’aeroport. No ens ho podem creure!!! Missió complerta, l’hem recuperat!!! Se l’havia deixat a l’avió i la companyia l’ha deixat a l’aeroport. Al dia següent el viatget amb buggy passa factura, la Evelyn s’aixeca amb els ulls inflats com un gripau!! Dos dies amb coliri per treure la terreta dels ulls...

Els dos primers dies que hem passat a la illa el temps no ha acompanyat gaire, però no ens ha impedit equipar-nos amb ulleres, tub i aletes i centrar la nostra atenció a sota l’aigua.
La primera platja que hem visitat ha estat la Praia de Sueste. Aquesta platja és zona d’alimentació de tortugues i només et deixen fer mergulho per una zona concreta i amb una ermilla que et fa surar, per evitar que facis malbé el fons i molestis als animals. Tot i que la visibilitat no era gaire bona... vam veure una cria de tubaraô bico fino, rajades, peixos de molts colors i 4 tartarugues!!!!

El tercer dia és esgotador però molt productiu. Fa solet!!! Punt a favor per una bona immersió. Després de rumiar-ho una mica pel descontrol que suposa estar aquí pel nostre pressupost... no podem deixar escapar l’oportunitat de veure que més hi ha en aquestes aigües.
La primera de les immersions en Miquel té problemes amb les ulleres, però en la segona... una tortugueta de pente es deixa observar per tots nosaltres que nedem al seu voltant tan tranquilament com la forta corrent ens permet. Infinitat de peixos de tots colors i tamanys, morenes verdes, rajades, una llagosta de mig metre!!! Tot un espectacle submarí que culmina amb l’aparició a tota velocitat d’un grup de dofins a pocs metres. Vam nedar tan ràpid com vam poder però no els vam aconseguir veure per sota l’aigua.

Estem cansats però amb un somriure de satisfacció que encara ara es conserva al recordar-ho.

fotos aquàtiques aquí

Després de tantes emocions, encara tenim tot el dia per davant. Cap a la Praia da Atalaya!! En aquesta platja, quan la marea baixa es forma una piscina natural d’aigües cristal·lines i d’uns dos pams de profunditat on queden atrapats molts peixets fins que no torna a pujar la marea. Només hi pots accedir amb un guia i en un horari concret que fixen els agents del parc natural. L’entrada és de grups de 25 persones com a màxim i a l’aigua només hi pots estar 30 minuts, sense aletes i sense posar-te dret en cap moment. Et sents una mica guiry però el lloc és increïble i es conserva gràcies a tantes restriccions. El segon tubarao!!! Milers de peixets, falses morenes i una de pigada blanca i negra!!! Sort que és una cria...

Quin estrés!! A les 15h tenim una visita històrica per la illa (molt guiry, ho sabem, però venia inclòs en el preu del pacote de l’estada a la illa). Però... som en Miquel i la Evelyn, no ho oblideu... fem tard i marxen sense nosaltres!! Al cap de poc un altre minibus de la mateixa companyia passa per davant nostre i els hi expliquem el que ens ha passat. Fan la mateixa visita però amb un altre grup, així que ens hi acoplem, jeje. Però això d’anar com un ramat no està fet per nosaltres i després de 30 minuts ja hem perdut el grup i continuem per lliure. Molt millor.

El temps s’ha d’aprofitar!! Així que l’últim dia senser que estem a l’illa lloguem un buggy per anar a tots els llocs que ens falten. Bé, un buggy destartalat amb forats al terra per on entra el fang dels camins... com a mínim en tenim un, perquè ha arribat un creuer amb 600 guirys que han arrassat amb tots els de la illa!!

Praia Conceicâo, dos americanos, Cachimba do padre, dois Irmanos, dos Porcos, do Sancho... bé, mireu les fotos que parlen per si mateixes.

Ara toca cenyir-se el cinturó, ens hem de recuperar de tanta maravella i dels calers que ha costat, per sort, ben invertits.