més Lençois aquíAixò de viatjar quatre és un luxe, ens repartim la feina de cercar allotjament i guardar les motxilles. Així ha estat com hem conegut a Madoro, el guia que ens acompanyarà en la travessia de dos dies pels Lençois i també ens farà perdre una mica la paciència...
Dos dies caminant sota un sol que ens ha deixat ben morenets i sobre una sorra blanca que ens enlluerna. Primer vam refrescar-nos als llacs més propers (Lagôa perezosa, la Azul, la Dos Peixes, etc.) i després vam caminar durant unes 6 hores, remullant-nos en les lagoas, fent la croqueta per les dunes, travessant vegetació pantanosa, fent moltíssimes fotos i menjant castanyes de cajú (anacardos) per sobreviure!!
Vam fer nit en una fazenda a la platja on vam sopar com a reis i vam dormir com angelets en unes hamaques.
El dia següent no va ser tan dur, però quina calor!!! Sort que el paissatge compensa.
No va faltar un rali amb 4x4 entre vegetació, entrant i sortint de petits llacs que ens mullaven fins al cul, amb unes oques sota el seient i fent les parades de rigor que van fer el trajecte moooooolt més llarg.
De tot plegat ens quedem amb la imatge dels llacs d’aigües cristal:lines, blaves, verdes o vermelloses, donant el toc de color en aquest desert de dunes blanques... indescriptible amb paraules, esperem que les imatges en facin justícia.
Dos dies caminant sota un sol que ens ha deixat ben morenets i sobre una sorra blanca que ens enlluerna. Primer vam refrescar-nos als llacs més propers (Lagôa perezosa, la Azul, la Dos Peixes, etc.) i després vam caminar durant unes 6 hores, remullant-nos en les lagoas, fent la croqueta per les dunes, travessant vegetació pantanosa, fent moltíssimes fotos i menjant castanyes de cajú (anacardos) per sobreviure!!
Vam fer nit en una fazenda a la platja on vam sopar com a reis i vam dormir com angelets en unes hamaques.
El dia següent no va ser tan dur, però quina calor!!! Sort que el paissatge compensa.
No va faltar un rali amb 4x4 entre vegetació, entrant i sortint de petits llacs que ens mullaven fins al cul, amb unes oques sota el seient i fent les parades de rigor que van fer el trajecte moooooolt més llarg.
De tot plegat ens quedem amb la imatge dels llacs d’aigües cristal:lines, blaves, verdes o vermelloses, donant el toc de color en aquest desert de dunes blanques... indescriptible amb paraules, esperem que les imatges en facin justícia.
.jpg)
.jpg)
Què està fent en Miquel?
Perquè han penjat aquestes imatges?
Com és que es donen la mà?
No esperis més i clica les dues imatges per esbrinar què amaguen...
1 comentari:
El paraiso existe, estoy segura. Una pasada este lugar, unas fotos increibles.Un besazo y a cuidarse.
Publica un comentari a l'entrada