NATAL, com a casa...

Més fotos aquí o al nas del tití

Natal, destí turístic, el edén del surf i el negoci dels buggys. Posat així no és gens atractiu, però de dues nits que ens hi havíem d’estar s’han convertit en 6!!! El motiu: l’alberg, la gent i el futbol.

La ciutat de Natal no té res espectacular, així que només hi vam anar per visitar el Parque das Dunas i el Parque dos Namorados, on la Eve va fer de “crítica culinaria” per un programa de la tele!!! És que les càmares ens estimen...

La resta de dies els hem destinat a... descansar! Sí, sí. En Miquel ha fet un parell de classes de surf, tot i que encara no ha aconseguit aixecar-se de la taula i té el pit ben irritat. Sembla fàcil quan ho veus, però és mooolt complicat. Ho aconseguirà algun dia?

Hem anat a la platja, a la piscina, em provat l’açaí (una mena de gelat d’aquesta fruita amb cereals, mmmh), hem vist pelis (en V.O. o portugués), el futbol (quin barça!!!), em fet gazpacho!! I hem tingut un comiat a l’estil brasiler: churrasco, caipirinya i música en directe. Quin bon rotllo!!!! Quina gent més maca!!!!

Fins ara el viatge ha estat a contra-rellotge, estressant i amb algun que altre contratemps desafortunat, que han fet que no siguéssim conscients del que estem vivint i sense poder gaudir completament del que ens envolta. Natal, com el seu nom deixa ben clar, ha estat un tornar a nèixer, l’inici d’una nova etapa del viatge, on sembla que tot comença a posicionar-se i nosaltres ens sentim amb ganes de menjar-nos el món, però amb calma.

Beijos a tudo mundo!!