.jpg)
La ciutat més austral del planeta, la Fi del Món, la Terra del Foc. Molts noms per una mateixa ciutat, Ushuaia.
Quin canvi!! S’ha acabat anar amb xancles i roba lleugera, ha arribat el moment de l’operació ceba, és a dir, posar-nos tantes capes de roba com sigui necessari perquè estem vora els 7ºC.
No podíem enrederir més el baixar fins aquí. La tardor ja ha arribat i amb ella el fred austral, però també els colors ocres i vermells que tenyeixen les muntanyes ja nevades, regalant als nostres ullets un paissatge d’una bellesa increïble. No deixem de sorprendre’ns de les maravelles que té el nostre planeta...
Ushuaia és una ciutat de 60000 habitants, de casetes de colorins i enmarcada per les muntanyes nevades per un costat i el canal Beagle per l’altre. Va començar a crèixer a partir del 2001, de forma molt ràpida i poc meditada. Això es reflecteix en preus cars, ofertes turístiques principalment a l’estiu i problemes en el subministrament d’energia i en sistema de clavegueram. Paraules textuals d’un dels seus habitants: “flota en mierda”. Les canonades són de fusta!!! No s’ha reformat mai i està tot podrit. Ai com un dia rebenti tot...
La nostra estada a Ushuaia ha estat del tot relaxada, aprofitant per cuinar, rentar roba, llegir, treballar amb l’ordinador i gaudir de la natura i dels lleons marins!!!
Dos dies els hem dedicat a visitar el Parc Nacional Tierra del Fuego gràcies a poder entrar sense pagar. Es podia matinar molt i entrar abans que hi hagués ningú, però... ja sabeu que som uns dormilegues i vam optar pel plan B.
Quin canvi!! S’ha acabat anar amb xancles i roba lleugera, ha arribat el moment de l’operació ceba, és a dir, posar-nos tantes capes de roba com sigui necessari perquè estem vora els 7ºC.
No podíem enrederir més el baixar fins aquí. La tardor ja ha arribat i amb ella el fred austral, però també els colors ocres i vermells que tenyeixen les muntanyes ja nevades, regalant als nostres ullets un paissatge d’una bellesa increïble. No deixem de sorprendre’ns de les maravelles que té el nostre planeta...
Ushuaia és una ciutat de 60000 habitants, de casetes de colorins i enmarcada per les muntanyes nevades per un costat i el canal Beagle per l’altre. Va començar a crèixer a partir del 2001, de forma molt ràpida i poc meditada. Això es reflecteix en preus cars, ofertes turístiques principalment a l’estiu i problemes en el subministrament d’energia i en sistema de clavegueram. Paraules textuals d’un dels seus habitants: “flota en mierda”. Les canonades són de fusta!!! No s’ha reformat mai i està tot podrit. Ai com un dia rebenti tot...
La nostra estada a Ushuaia ha estat del tot relaxada, aprofitant per cuinar, rentar roba, llegir, treballar amb l’ordinador i gaudir de la natura i dels lleons marins!!!
Dos dies els hem dedicat a visitar el Parc Nacional Tierra del Fuego gràcies a poder entrar sense pagar. Es podia matinar molt i entrar abans que hi hagués ningú, però... ja sabeu que som uns dormilegues i vam optar pel plan B.
El primer dia vam entrar per la via del Tren del Fin del Mundo, que era el que agafaven els presos per anar al bosc a treballar i ara només té ús turístic. D’aquells temps, a més del tren, en queda una gran extensió d’arbres talats que només conserven la base de color gris, degut al pas del temps. Vam agafar un camí que s’endinsava pel bosc, però de sobte el camí va desaparèixer... que fem ara?! Camina i camina... vam trobar un altre camí però es va acabar a dalt d’un turó... s’anava fent tard i havíem de trobar la carretera!!
La veritat és que ens vam posar una mica nerviosos quan veiem que s’anava fent fosc, que el camí es feia complicat i estavem perduuuuuts!!! Però... sentíem els cotxes!! No podíem estar lluny, però el camí més curt baixava en vertical i si tornàvem enrera ens agafava la nit. Doncs cap a baix!!
Una amable família ens va recollir i ens va dur al poble...Sort que va ser un final feliç :)
La segona visita al parc va ser més tranquil·la. Ens vam colar vorejant l’entrada, pel bosc i passant un parell de valles ja doblegades per persones que havien passat abans. A més, unes noies australianes es van oferir a dur-nos amb el cotxe tot el dia. Sense demanar-ho!! Tot un luxe.
Per què tantes molèsties? Feu càlculs:
- bus al parc o, més ben dit, “a-bus”: 50 pesos/persona (12€ p/p)
- taxi fins el parc o la parada del tren. 20 pesos (4,5€)
- tren Fin del Mundo: 80 pesos/persona (20€ p/p)
- entrada al Parc: 50 pesos/persona (argentins 15!!)
Nosaltres només vam pagar el taxi, ueeeeeee!!!
1 comentari:
Molt bé. Donant la imatge del bon catalanet."Estalvia tot el que puguis".
Les fotos com sempre, GENIALS. Uns paissatges preciosos de tardor. És tot un plaer veure-les.
Petonsssssssssssssssss.
Publica un comentari a l'entrada