Bariloche és la ciutat més poblada dels Andes Patagònics i deriva de la paraula mapuche vuriloche, que vol dir “gent de l’altre costat de la muntanya”. Així és com anomenaven els mapuches xilenos als habitants del costat est dels Andes.
La ciutat no té gaire encant, exceptuant la plaça principal on es troben els principals edificis i unes bones vistes al llac Nahuel Huapi. El que val més la pena són els voltants i les múltiples estacions d’esquí que atrauen a molts turistes.
El que més ens ha sorprés d’aquesta ciutat patagònica és la gran quantitat d’alemanys que hi viuen, entre els seus habitants es trobava el “Doctor muerte”, Aribert Heim, el criminal de guerra nazi més buscat, que va trobar refugi en aquesta ciutat, a més de molts altres nazis que van arribar després de la Segona Guerra Mundial. Increïble!! Però, a més, també hi ha una gran població de jueus (quina paradoxa, oi?) que encara fan reunions d’accés restringit i amb grans mesures de seguretat en el famós Hotel Llao Llao. Quin panorama!!
A banda d’això, Bariloche ha estat el lloc on hem gaudit del triplet barcelonista, amb cava i brindis amb bona companyia (en Pedro, el motorista brasiler del Bolsón, i altres rodamons barcelonistes). Visca el Barça!!!
Tota la Regió dels Llacs es pot resumir en tres coses: muntanya, bosc i llac. Aquest ha estat l’entorn del que hem gaudit durant els darrers dies a Argentina: Bariloche, Villa la Angostura, San Martín de los Andes i Junín de los Andes.
Pujant a peu al “Cerro Campanario” a Bariloche per gaudir de boniques vistes del Parc Nahuel Huapi, fent un trekking fins el Bosque de Arrayanes de Villa la Angostura, anant en bici per San Martín i aprofitant l’hospitalitat de la Marita i en Aldo per anar al llac Huechulafquen i veure el volcà Lanin amb el barret de núvols anunciant pluges...
Aquí donem per finalitzada la nostra estada per Argentina, un país que ens ha agradat moltíssim i que recomanem... qui sap si després retornem... res és definitiu en aquesta aventura.
Cap a Xile!!!!
La ciutat no té gaire encant, exceptuant la plaça principal on es troben els principals edificis i unes bones vistes al llac Nahuel Huapi. El que val més la pena són els voltants i les múltiples estacions d’esquí que atrauen a molts turistes.
El que més ens ha sorprés d’aquesta ciutat patagònica és la gran quantitat d’alemanys que hi viuen, entre els seus habitants es trobava el “Doctor muerte”, Aribert Heim, el criminal de guerra nazi més buscat, que va trobar refugi en aquesta ciutat, a més de molts altres nazis que van arribar després de la Segona Guerra Mundial. Increïble!! Però, a més, també hi ha una gran població de jueus (quina paradoxa, oi?) que encara fan reunions d’accés restringit i amb grans mesures de seguretat en el famós Hotel Llao Llao. Quin panorama!!
A banda d’això, Bariloche ha estat el lloc on hem gaudit del triplet barcelonista, amb cava i brindis amb bona companyia (en Pedro, el motorista brasiler del Bolsón, i altres rodamons barcelonistes). Visca el Barça!!!
Tota la Regió dels Llacs es pot resumir en tres coses: muntanya, bosc i llac. Aquest ha estat l’entorn del que hem gaudit durant els darrers dies a Argentina: Bariloche, Villa la Angostura, San Martín de los Andes i Junín de los Andes.
Pujant a peu al “Cerro Campanario” a Bariloche per gaudir de boniques vistes del Parc Nahuel Huapi, fent un trekking fins el Bosque de Arrayanes de Villa la Angostura, anant en bici per San Martín i aprofitant l’hospitalitat de la Marita i en Aldo per anar al llac Huechulafquen i veure el volcà Lanin amb el barret de núvols anunciant pluges...
Aquí donem per finalitzada la nostra estada per Argentina, un país que ens ha agradat moltíssim i que recomanem... qui sap si després retornem... res és definitiu en aquesta aventura.
Cap a Xile!!!!
2 comentaris:
Holaaaaaaaaaaa
Supongo que las fotos deben ser muy chulas, como siempre, pero no las he pododo ver. Ya casi estoy de vacaciones y en casa con la super-conexión no veo ná. El mes que viene, aunque me he resistido, tendremos ADSL en casa.
Un besazo trotamundos.
Soda!!!
ets un fidel seguidor!!!
tot i que no veus les fotos... també escrius!!!!!
Increïble!!!
Un petonàs des de Bolivia
Publica un comentari a l'entrada