EL PANTANAL amb els cinc sentits

entra al Pantanal

El Pantanal és l’aiguamoll més gran del món, majoritàriament brasiler, però també te una zona a Paraguay i Bolivia. Té una extensió de 200 000 km2 i en ell hi viu una gran biodiversitat de fauna i flora. Està ubicat en una depressió de l’escorça terrestre formada en el mateix procés que va donar origen als Andes. Allí hi desenvoquen diversos rius, principalment el riu Paraguay, formant un immens delta intern on hi deixen els seus sediments. Juntament amb una elevada pluviometria... es crea el Pantanal.

Allí vam anar la parella més ditxaratxera...

Primer ens vam allotjar a Cuiabà, la ciutat “punt de partida”, on vam contractar la fazenda, el guia i el transport fins allà. La veritat és que Cuiabà ens va sorprendre positivament, és una ciutat on s’hi pot viure.

El trasllat fins al Pantanal va trigar tres hores!!! Però un cop dins de la Transpantaneira (camí que s’endinsa al Pantanal) ja vam començar a veure moltíssims ocells i capivares!!! Quina il·lusió!!! Això promet...

Els tres dies que vam passar en plena natura pantanosa van ser ben intensos.

Vam muntar a cavall cada dia. Els millors cavalls que hem tingut mai!! Quina passada!! El del Miquel, blanc i negre, era una bala. Galopava a gran velocitat i es deixava dominar sense problemes. El de la Eve... tot un caràcter. Tenia molta personalitat, tossut, espavilat i competitiu. Si sentia que algun es posava a galopar, ell encara més, li encantava fer carreres (sobretot amb el d’en Miquel) i, tot i que acabava fent cas, ell deia la seva en dir per on anar. A més, res de mal de cul al dia següent!!!

Vam gaudir de fantàstiques postes de sol de milers de colors des de dalt d’una torre construïda sobre un gran arbre, escoltant com els animals es preparaven per passar la nit i com d’altres es despertaven per anar de cacera nocturna. Era el moment ideal per anar a buscar jacarés (caimans)... i els vam trobar a pocs metres de la casa!!!! Il·luminant amb un lot les vores dels canals d’aigua apareixien puntets brillants vermells... els ulls dels jacarés!!!

Vam anar en barca a rem un parell de vegades, a fer avistament d’animals, sobretot en busca de llúdrigues gegants, sense sort, i a pescar piranyes!!! Hi ha moltes espècies de piranyes i no totes són tan perilloses “como lu-pintan”. Les grogues i les vermelles (les que van picar l’ham de l’Alex, el guia) són les més voraces. Va quedar ben clar que la pesca no és lo nostre, tot i que mossegaven i anaven esmicolant la carn de l’esquer... res de res. Però vam veure mones aulladores, martinets pescadors, gavians, caranchos, un tucan, una parella de guacamayos blaus i altres ocells que no recordo el nom.

El dia començava ben aviat. Ens aixecavem a les 4:30 del matí i, caminant per la foscor ben juntets i en silenci (per no espantar les bestioletes) ens dirigíem a la torre per contemplar l’albada i escoltar el despertar del pantanal i dels seus habitants. Primer els mosquits empipadors que es convertien en l’esmorzar de les estimades libèl·lules que no tardaven en aparèixer. Però ells tampoc perdien el temps i preferien morir amb la panxa ben plena de la nostra sang... travessaven la roba!!!

A poc a poc el sol tenyia de colors càlids el cel i la primera cotorra feia els crits matiners que despertaven a la comunitat... Per parelles, les cotorres abandonaven el seu arbre i volaven en busca d’aliment. Les mones aulladores feien crits greus que podies escoltar des de la llunyania. Milers d’ocells aixecaven el vol en grups per començar un nou dia. Dalt de la torre, senties que en formaves part...

Tot i que ho desitjavem molt, cap jaguar, ni llúdriga gegant, ni tapir, ni sucurí (anaconda) va aparèixer davant nostre. Vam trobar rastres (petjades) de la seva presència recent per la zona, però res més.

Ha estat una experiència increïble que hem gaudit amb els cinc sentits. El gust del bon menjar, la olor a natura en estat pur (podors en algun cas), l’observació d’un dels ecosistemes més rics del món, els sons dels seus habitants i les picades dels milers de mosquits que hem sentit en la nostra pell sota un sol intens...

PD: més d’un centenar de picades, bruts, “garrapates” enganxades, es van oblidar de venir-nos a recollir (unes tres hores esperant...) i unes quantes fotos perdudes per un descuït... però amb un somriure d’orella a orella. Ha valgut la pena!!