Hi havia una vegada dos tomàquets...

... dins una bossa de supermercat (no direm marques perquè no ens paguen per fer publicitat) amb un ampolla d’oli d’oliva, un paquet de torradetes obert i una aigua. Viatjaven tranquil·lament sota el seient d’un autobús de Ushuaia a Calafate.

Estaven aquest simpàtics companys de viatge gaudint d’un mate quan de sobte l’autobús es va aturar.

Era la frontera Argentina-Xile, on tothom va baixar per fer els tràmits necessaris, però els seus propietaris no es van enrecordar d’ells. Uns minuts més tard unes mans desonegudes els va agafar de mala manera i remugava amb un accent foraster. “Què serà de nosaltres?” es deien.

Els pobres ingredients no entenien perquè els seus amos no estaven amb ells i perquè estaven rodejats d’altres “viatgers” en bosses.

El desconegut malcarat els va agafar de nou i es va tornar a dirigir al bus...


Els dos propietaris de la bossa no responien, ja sabien el que els havia passat a uns francesos per dues pomes... 100 dòlars!!!

Ningú contestava... però el poli sabia quin era el seu objectiu i tot decidit es va plantar davant de la parella...

Però el policia malcarat encara no es donava per vençut. Va trobar una nova prova contra els “delinqüents alimenticis”.

El policia s'apropa amenaçador ...

com se les gasten aquests "chilenos"!!!!

Però si no posarem els peus en terra xilena!!!

L'única menera de sortir d'Ushuaia per terra és passant per Xile, no hi ha amenaça d'introducció de mosques, bacteris, virus o el que sigui si no surts de l'autocar!!!

A què ha vingut tanta amenaça?

Tot i que tots els del bus sabien que la bossa era nostra (inclòs el conductor), ningú ens va delatar i vam estalviar-nos 100 dòlars i una rabieta...

Aquesta nit ens hem quedat sense pa amb tomàquet...