diumenge, 1 de març del 2009

CARNAVAL, “Olinda, cuanta ladera”!!!

Una setmana sencera!!!!!!!

La mateixa nit que vam arribar a Recife ja vam anar a una festa de disfresses (no vam durar gaire, estavem rebentats), però el ritme de festes va ser frenètic!!! Cada dia hi havia alguna cosa, quina marxa que tenen!!! Els Gringos (com ens deien) van ser perfectament integrats dins la colla formada per en Guiguí i la Luciana (ja sabeu qui són), la Marilla i Bruno (una delicia de nena i una altre sambista de pura sang), la Manu i la July (les cosines que en Miquel diu que eren com la Patri i la Cate), la germana d’en Guiguí i en Walter (ens demostraven carinyu constantment) i molts altres.

El carnaval és la festa més important de l’any, el país es paralitza aquells dies, la gent no treballa, la música sona per tots els racons i els taxis fan l’agost.

En Guiguí ens va portar a tots els concerts i esdeveniments del programa de carnaval, sempre a ritme de samba, pero el plat fort començava una setmana després de la nostra arribada, el dissabte 21 de febrer.

La primera gran diferència amb el nostre carnaval és, evidentment, la temperatura (28º), però també ho és que aquí el climax del carnaval comença a les 10 del matí!!! Així que allí estavem, de bon matí a Olinda, la petita ciutat annexe a Recife i declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Quina gentada!!! Quasi un milió de persones en aquells carrerons, saltant, ballant, bebent, cantant... quasi no et podies ni moure. Això que deien que era el dia de menys gent i que Recife Antic era pitjor...

Tothom va disfressat, encara que només siguin unes antenes d’insecte, van per lliure o organitzats en blocos (les comparses). Aquests estan formats per una banda de Maracatú (com una batucada), a ritme de samba o frevo (ball típic de la zona, de moviments ràpids de peus i fent malabars amb un petit paraigües de colors, ultracomplicat!!).

Després de passar tot el dia sota el sol, toca baixar la gran ladera seguint un dels blocos més grans, agafats com si balléssim la conga i suant com porquets pell contra pell.
Mmmmmmm...
quin patiment!!! Pensàvem que no s’acabava mai!!!
Per acabar-ho d’arrodonir no hi havia taxis lliures i uns simpàtics núvols i una brisa humida amenaçava amb descarregar en breus instants a sobre nostre. Així va ser...

4 km caminant sota la pluja... anàvem tan xops, que un taxi que va parar no ens va voler portar, el següent no va tenir temps a dir res que ja erem tots dins, jaja.

El diumenge va ser molt més tranquil i vam poder veure molt millor els blocos i respirar més aire. Vam acabar la jornada pel Recife Antic.

Tot i que el Carnaval oficialment dura fins el dimarts (terça feira) el nostre va acabar aquí... el dilluns (segunda feira) la Eve es va posar malaltona i va haver de fer llit. Ens vam perdre Porto de Galinhas, on Samba de Luxo tocava. La salut és el primer.

Sentim molt la qualitat de les fotos, però per raons de seguretat... és el que hi ha.

Un petit regal.... a veure si coneixeu a l’última parella que surt en aquest video.
http://www.carnavaldorecife.com.br/videos.php

3 comentaris:

soda ha dit...

Ualaaaaaaaaaaa menuda juerga que os llevais, aburridos no estáis, ¿verdad?

Anònim ha dit...

Noto cierta tendencia a salir por la tele, sea como sea. Jeje. ... que asco de envidia sana.

visca el carnaval!!

eRpAdR

Cristian ha dit...

com a veterinari (o pseudoveterinari) us haig de corregir la frase "suant com porquets pell contra pell" perke els porcs no suen! no tenen glandules sudoriperes i per aixo els agrada tant el fang!ai biologa... mira que no saber eso...

un abrazo!